25-N 2025
A les violències masclistes no només les envolta el dolor de les víctimes i de l’entorn proper, sinó també un silenci aclaparador. Un silenci que s’imposa de moltes maneres: el de les dones que no poden denunciar per por o dependència, el de la societat que mira cap a una altra banda, i el més greu, el de les institucions que tarden massa a reaccionar.
Entre el moment en què es cometen els crims i l’hora en què els poders públics actuen, s’obre un buit que perpetua la impunitat i agreuja el sofriment. Aquest temps de silenci és també violència: és l’espai on les víctimes se senten soles, desprotegides i ignorades.
Amb aquesta campanya volem posar el focus en múltiples exemples que demostren com de constants són les violències cap a les dones i quant de temps es tarda a reaccionar des de les institucions per tal de protegir les dones i els seus fills i filles.
Trencar el silenci és responsabilitat de totes i tots: de la ciutadania, dels mitjans i, sobretot, dels poders públics que han de respondre amb rapidesa i eficàcia.
