On són les dones escriptores?
El Dia de les Dones Escriptores és una celebració, de caràcter anual, que es convoca el dilluns més pròxim al 15 d’octubre, en commemoració de la data de la mort de l’escriptora Santa Teresa de Jesús. Aquesta commemoració va sorgir per iniciativa de la Biblioteca Nacional d’Espanya, l’associació Clásicas y Modernas i la Federació Espanyola de Dones Directives (FEDEPE) per recuperar el llegat de les dones escriptores, fer visible el seu treball en la literatura i combatre la discriminació que han sofert al llarg de la història.
La primera celebració fou el 17 d’octubre de 2016 i va consistir en una lectura pública de textos de trenta-una escriptores en llengua castellana, catalana, gallega i basca: Teresa de Jesús, Juana Inés de la Cruz, Josefa Amar y Borbón, María Rosa Gálvez, Bizenta Mogel, Cecilia Böhl de Faber (Fernán Caballero), Gertrudis Gómez de Avellaneda, Concepción Arenal, Carolina Coronado, Rosalía de Castro, Emilia Pardo Bazán, Caterina Albert (Víctor Català), María de la O Lejárraga, Delmira Agustini, Gabriela Mistral, Victoria Ocampo, Juana de Ibarbourou, Alfonsina Storni, Rosa Chacel, Lydia Cabrera, Dulce María Loynaz, María Zambrano, Mercè Rodoreda, Elena Garro, Gloria Fuertes, Olga Orozco, Idea Vilariño, Carmen Laforet, Rosario Castellanos, Carmen Martín Gaite i Ana María Matute.
La desigualtat també és evident en el reconeixement institucional de la literatura escrita per dones. El Premi Cervantes, el màxim guardó de les lletres en llengua castellana, només ha distingit sis dones des de la seva creació el 1976: María Zambrano (1988), Dulce María Loynaz (1992), Ana María Matute (2010), Elena Poniatowska (2013), Ida Vitale (2018) i Cristina Peri Rossi (2021), davant de 45 homes. Una desproporció que es repeteix en el Premi Nobel de Literatura: des de 1901 i fins a 2025, només 18 dones han rebut el guardó, davant de 104 homes. Aquestes xifres evidencien que, malgrat la presència i la qualitat de les dones en la literatura, el reconeixement institucional de la seva obra continua estant molt lluny de ser igualitari.
La primera celebració fou el 17 d’octubre de 2016 i va consistir en una lectura pública de textos de trenta-una escriptores en llengua castellana, catalana, gallega i basca: Teresa de Jesús, Juana Inés de la Cruz, Josefa Amar y Borbón, María Rosa Gálvez, Bizenta Mogel, Cecilia Böhl de Faber (Fernán Caballero), Gertrudis Gómez de Avellaneda, Concepción Arenal, Carolina Coronado, Rosalía de Castro, Emilia Pardo Bazán, Caterina Albert (Víctor Català), María de la O Lejárraga, Delmira Agustini, Gabriela Mistral, Victoria Ocampo, Juana de Ibarbourou, Alfonsina Storni, Rosa Chacel, Lydia Cabrera, Dulce María Loynaz, María Zambrano, Mercè Rodoreda, Elena Garro, Gloria Fuertes, Olga Orozco, Idea Vilariño, Carmen Laforet, Rosario Castellanos, Carmen Martín Gaite i Ana María Matute.
La desigualtat també és evident en el reconeixement institucional de la literatura escrita per dones. El Premi Cervantes, el màxim guardó de les lletres en llengua castellana, només ha distingit sis dones des de la seva creació el 1976: María Zambrano (1988), Dulce María Loynaz (1992), Ana María Matute (2010), Elena Poniatowska (2013), Ida Vitale (2018) i Cristina Peri Rossi (2021), davant de 45 homes. Una desproporció que es repeteix en el Premi Nobel de Literatura: des de 1901 i fins a 2025, només 18 dones han rebut el guardó, davant de 104 homes. Aquestes xifres evidencien que, malgrat la presència i la qualitat de les dones en la literatura, el reconeixement institucional de la seva obra continua estant molt lluny de ser igualitari.