Olga L. Pijoan

Artista plàstica conceptual

Olga L. Pijoan (Tàrrega, 25/01/1952-San Rafael del Sur, Nicaragua, 31/05/1997).

Va cursar els estudis primaris interna al Col·legi Sant Josep de Tàrrega i després va anar a viure a Barcelona amb la seva mare, avis i oncles materns. El 1966, entra a estudiar a l’Escola Massana i s’interessa per la pintura i l’estampat tèxtil.

El 1969 inicia una convivència amb l’artista Carlos Pazos, amb qui va estar casada de 1973 a 1975. Aquesta etapa serà la més fructífera pel que fa a l’aportació de Pijoan al panorama de l’art català, ja que s’incorpora a tot el moviment conceptual, en el qual realitzarà tot un seguit d’accions corporals i participarà a la major part de les manifestacions col·lectives de l’art conceptual a Catalunya entre 1972 i 1974.

Després d’aquesta època, l’artista torna a la pintura.

Un greu accident ocorregut a la seva mare l’obliga a ocupar-se de la família; inicia una nova relació amb Miquel Cunyat. Treballa en el món de la cuina i a la restauració.

A finals de 1961, una relació tempestuosa amb Jaume Casamitjana la porta a iniciar una vida rural a Riderou. A finals de 1989 fa el primer viatge a Nicaragua amb el Comitè de Solidaritat Salt Quilate, on coneix Patrick Govers, professor a la Universitat d’Estelí. El 26 de maig de 1992 neix el seu fill Alexandre i es casa amb Govers.

Des de 1994 viu a Estelí, Nicaragua. Olga organitza tallers de pintura mural infantils amb objectius humanitaris. Participa en el Taller de Muralisme d’Estelí, destinat a iniciar els nens al dibuix i a la pintura. Mor per un infart a San Rafael del Sur als 45 anys.

  Conte en PDF