Júlia Pomés Figueres

Sufragista

Júlia Pomés Figeres (Tàrrega, 13/09/2013-Barcelona, 17/03/2003).

Va créixer en una família republicana i progressista: el seu pare, Francesc Pomés Monfà, era ferrer i pagès, i la seva mare, Cecília Figueres
Trepat, provenia de la Sentiu. La seva educació es va desenvolupar en un ambient de debat polític i social constant, influenciat per principis maçònics. Aquesta formació va marcar profundament la seva trajectòria.

A divuit anys, el 25 de maig de 1931, Júlia va ser fotografiada amb la seva amiga Palmira Puig al costat del president Macià al museu de Cervera. Un any després, el 12 de setembre de 1932, va formar part d’un grup de dones que va oferir una corona de flors al mateix president durant la seva visita a Tàrrega. Aquest gest va ser rebut amb gran entusiasme per la multitud. El març de 1933, Júlia va ser membre de la primera junta directiva del Grup Femení d’Unió Republicana. Des d’aquesta plataforma, va signar el manifest A les dones de Tàrrega, que va tenir un gran impacte a la ciutat. Animava les dones a lluitar per la igualtat, la cultura i la llibertat.
Amb l’esclat de la Guerra Civil, Júlia va participar en activitats solidàries i de suport als refugiats i als soldats al front. A mesura que el conflicte s’acostava a Tàrrega, va haver de refugiar-se amb la seva família a prop de Barcelona. Després de la guerra, la família Pomés es va establir a Barcelona.

Júlia es va casar amb Celso Maquinay, amb qui va tenir una filla, Aurora. Per protegir la seva filla de la ideologia franquista, van optar per no batejar-la i van evitar que assistís a escoles públiques o religioses i, en canvi, van escollir una escola internacional. Júlia va mantenir un contacte mínim amb Tàrrega, i la família no hi va tornar a viure mai més.

Conte en PDF